Reflexió final

Públic

En aquesta última entrega del blog, m’agradaria fer-vos un balanç final del que han estat les meves pràctiques.

 

Fa un parell d’entrades us explicava la meva principal tasca dins les meves pràctiques: Traduir. Després de moltíssimes hores traduint subtítols en anglès al castellà i català, fotograma per fotograma de 3 pel·lícules diferents, una de Filipina i una de Xinesa i una Neozelandesa, on pràcticament pensava que em quedaria cega, vaig poder acabar totes les traduccions amb temps perquè es poguessin projectar a les sales de cinema.

 

 

 

Una vegada va començar el festival, per torns, vam anar assistint a les diferents sales situades per Barcelona on fèiem controls d’accés a les sales, venda i entrega d’entrades així com algun col·loqui puntual en els visionats on participaven escoles. M’agradaria dir-vos que aquesta experiència m’ha compensat el fet d’haver de fer una reducció de jornada a la meva actual feina i que a nivell educatiu he pogut aprendre molt, i és cert, que he après coses noves. Fins que no vaig iniciar les pràctiques no sabia el que era el programa Aegisub per traduir pel·lícules ni el que era viure un festival des de l’altra banda com a part de l’organització.  Però he de dir que tampoc han sigut exactament el que esperava. Tant jo com la resta dels meus companys en pràctiques ens vam trobar sovint amb tasques que no corresponien als nostres estudis, com era la de traducció, així com en situacions dins el festival on no ens havien explicat res sobre la gestió de les diferents sales o que era el que havíem de fer tot i nosaltres preguntar. La sensació que ens va deixar era que tot i la quantitat de feina que tenien els nostres responsables, no hi havia una bona gestió dels recursos que tenien a disposició. Les nostres ganes per ajudar i aprendre eren allà, ja que sovint demanàvem noves tasques i nous reptes, però aquests sempre trigaven a arribar.

Tot i així, i el fet que les meves pràctiques no fossin el que jo esperava, no puc deixar d’estar agraïda dels meus companys, amb qui vam fer un grup molt maco i dels qui vaig aprendre molt, sobretot la importància del treball en equip, el companyerisme i l’empatia. També el meu desbordat tutor, qui tenia poc temps per nosaltres, donat el seu alt volum de feina, però qui només tenia paraules d’agraïment i ànims per nosaltres durant el festival.

Finalment, i com a reflexió final, he intentat donar tot de mi a les pràctiques i ajudar sempre que ens ho han demanat. Com a aprenentatge, segurament em quedo amb la importància de fer-te escoltar i que tot i que no tots els dies siguin el que esperem, cada dia aprenem coses noves i això és quelcom que no sempre valorem.

Dit això, espero que tots hàgiu tingut unes bones pràctiques, bones festes i un bon inici d’any.

Una abraçada!

Anna

 

Incerteses i dubtes dels becaris

Públic

Per a aquesta entrada del Blog, m’agradaria comentar alguns dels recursos que ens han facilitat i que estan relacionats amb els drets i deures dels estudiants de pràctiques així com la realitat dels estudiants en pràctiques.

Sempre que ets estudiant de pràctiques per primera vegada, et sorgeixen un munt de dubtes i preguntes dels quals sovint no et queden mai clares les seves respostes.

Abans d’iniciar pràctiques, recordo que amics i companys em preguntaven qüestions com: Són pràctiques remunerades? Hauràs de fer reducció de jornada? Què passa amb la teva feina? Què faràs a pràctiques? Això és perquè sovint, davant les pràctiques ens trobem amb moltes inquietuds i incerteses que no sempre se’ns resolen. Jo vaig intentar informar-me sobretot pel que fa al tema de les remuneracions, ja que no entenia per què dins la nostra oferta de pràctiques n’hi ha algunes que eren remunerades i altres que no, si totes eren del mateix màster, tot i ser entitats diferents. També tenia dubtes sobre els horaris, perquè una vegada vaig poder contactar amb el meu centre de pràctiques, una de les coses que em van comentar de primeres, va ser que hauríem de treballar fora del nostre horari alguns dies, així com torns nocturns i caps de setmana a causa del projecte.

Sovint els estudiants ens trobem amb situacions de precarietat laboral dins l’àmbit de pràctiques per desinformació i per desconeixement del qual sovint les entitats sembla que se n’aprofiten. Tot i que es va redactar un estatut del becari en el qual es contemplen drets i deures dels becaris que abans no estaven reconeguts, no podem oblidar que la patronal va quedar fora del pacte, i per tant encara ens trobem amb molts problemes a l’hora de realitzar pràctiques. Si a això afegim, que nosaltres ens trobem dins el sector cultural, no podem oblidar, que el nostre sector es troba des de fa anys en una situació força precària. Per una banda, tot i la promesa d’un pressupost més elevat, aquest encara no ha arribat. Així com és molt difícil trobar dins aquest sector una seguretat econòmica i laboral, ja que més del 50% del sector experimenta dificultats per poder mantenir-se a partir de la seva feina al sector, així com sous baixos i dificultat per desconnectar de la feina. Tot això, s’accentua en els rangs d’edat entre els més joves, trobant aquests desequilibris i injustícies més evidents.

El que sembla més frustrant de tot, és que tot i la societat consumir cultura de manera diària, ja sigui a través de llibres, sèries, pel·lícules, espectacles, etc, sembla que quan el que es reclama és més inversió i menys precarietat pel sector, aleshores la cultura no sembla tan important ni rellevant.

Amb aquestes dades i amb tot el comentat, m’agradaria que tots prenguéssim consciència del sector en el qual ens trobem i en els problemes que els becaris sobretot ens enfrontem dia a dia, davant de pràctiques que no sempre són el que esperem i d’un món laboral que sovint explota el talent emergent i els més joves per després deixar-los sols davant la precarietat laboral.

 

Fonts:

Gómez, L. [Laura]. (2023). Así es el nuevo estatuto del becario: compensación económica, límites más estrictos y deberes de las empresas. RTVE.  

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. (2024). Informe anual. Estat de la cultura i de les arts. Generalitat de Catalunya.

Ateca, V [Victoria], Villarroya, A[Anna]. (2023).¿Cómo son las condiciones laborales y de vida de los artistes y profesionales de la cultura?. Fundació la Caixa.

Tasques, activitats i més

Bona tarda!

En aquesta segona entrega, us explicaré una mica totes les tasques i activitats que se m’han assignat en aquestes pràctiques.

A grans trets les tasques han sigut, traduir pel·lícules que es projectaven al festival i estar en aquest fent control d’accés i d’entrades i fent de suport als cinemes i centres on es feien les projeccions.

Just quan jo vaig iniciar les pràctiques el passat 15 d’octubre, ja ens van avisar que ens havíem de centrar al 100% en el Asian Film Festival, un festival de cinema asiàtic organitzat per Casa Asia amb col·laboració amb altres entitats i organismes.

La tasca principal que se’m va encarregar, va ser la de traduir pel·lícules originals que estaven subtitulades a l’anglès i passar els subtítols al castellà. La primera pel·licula que vaig haver de traduir va ser Salum, una pel·lícula Filipina sobre la relació d’un pare i una filla. Després vaig haver de traduir una pel·lícula xinesa, anomenada Papa, la qual tracta sobre la vida i la relació d’un pare i un fill després de l’assassinat d’una mare i la germana petita en mans del fill el qual pateix esquizofrènia aguda.

Puregold CinePanalo 2025 winners announced | PEP.phMovie Poster - Papa

El principal hàndicap que vaig tenir, és que no se’ns va explicar com havíem de fer la traducció, se’ns va dir quina era l’aplicació, ens van passar un parell de guies molt senzilles fetes per alumnes anteriors de pràctiques i amb això vam haver de descobrir com funcionava aquesta aplicació per traduir. També vaig ser molt conscient de la gran tasca dels traductors, ja que només per traduir un minut de pel·lícula, jo trigava 11 min, donat que has d’anar fotograma per fotograma.

La part bona, trobo que va ser descobrir una aplicació nova i fer una tasca que mai havía fet així com poder després parlar amb els meus companys becaris d’altres universitats sobre com tots haviem tingut els mateixos problemes amb el programa, cosa que ens va fer sentir una mica menys sols a tots 🙂

 

A la propera us explicaré més!

Anna

Breu introducció

Bon dia a tots!

Soc l’Anna Juesas i en els pròxims dies us explicaré com estan sent les meves pràctiques a Casa Asia.

Començaré presentant-me perquè em pugueu conèixer una mica millor i el perquè del lloc on vaig sol·licitar les pràctiques.

Jo vaig estudiar fa 4 anys la carrera d’Història de l’Art, una carrera que vaig gaudir molt i on vaig aprendre encara més. A l’acabar, vaig decidir iniciar el màster en Gestió Cultural a la UOC a través del qual vaig començar aquestes pràctiques. Durant la carrera, vaig cursar totes les assignatures d’art asiàtic que hi havia i aquestes em van obrir una porta a un munt de cultures, art i tradicions diferents que van enriquir profundament la meva formació. És per això que vaig triar Casa Asia com a entitat on fer les pràctiques i on vaig tindre la sort que m’escollissin.

Per qui no conegui Casa Asia, és una entitat governamental, que treballa en les relacions culturals entre Asia-Pacífic i Occident fent de pont entre cultures a través de tallers, xerrades, formacions, exposicions, festivals i altres. Us deixo a continuació el link de l’entitat per a qui li pugui interessar saber-ne més: Casa Asia / Acercando el conocimiento sobre Asia- Pacífico

Més endavant us aniré explicant com s’han anat desenvolupant les pràctiques.

Espero que tothom tingui bones experiències i nous coneixements.

Una abraçada.

Anna

Et donem la benvinguda al teu Folio propi!

Públic

(Aquesta publicació s’ha generat automàticament i la pot veure tothom)

Hola!

si llegeixes això és que ja tens activat el teu propi Folio, el portafolis amb tecnologia WordPress on podràs publicar no només tot allò que vulguis sobre tu i els teus projectes propis sinó també les PACs i activitats de les teves assignatures al llarg dels estudis.

Et convidem a explorar-lo i a personalitzar-lo tant com vulguis per fer-te’l teu.